Georges Jacques Danton

Georges Jacques Danton

Biografia
Naixement	26 octubre 1759 Arcis-sur-Aube (França)
Mort	5 abril 1794 (34 anys) París
Causa de mort	Pena de mort  (Decapitació )
Sepultura	Cementiri dels Errancis
24è President de la Convenció Nacional 25 juliol 1793 – 8 agost 1793 ← André Jeanbon Saint André – Marie-Jean Hérault de Séchelles → Diputat de la Convenció Nacional 6 setembre 1792 – 26 octubre 1795 Diputat del Sena Ministre de Justícia de França
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	advocat, revolucionari, polític
Partit	club dels Cordeliers
Membre de	Comitè de Salvació Pública
Participà en
5 maig 1789	Revolució Francesa
Família
Cònjuge	Antoinette Gabrielle Danton Louise Sébastienne Danton
Signatura

Georges Jacques Danton (Arcis-sur-Aube, Xampanya, 26 d'octubre de 1759 - París, 5 d'abril de 1794) va ser un advocat francès i una figura destacada de la Revolució Francesa.

Esdevingué diputat de la Comuna de París, presidí el districte de Cordeliers i visità el club dels jacobins. Advocat modest i desconegut a la vigília de la Revolució, Danton es va convertir en un famós orador del Club Cordeliers i va ser elevat a responsabilitats governamentals com a ministre francès de Justícia després de la caiguda de la monarquia el 10 d'agost de 1792, i posteriorment va ser responsable d'incitar el Massacres de setembre. A la primavera de 1793 va donar suport a la fundació d'un Tribunal Revolucionari i es va convertir en el primer president del Comitè de Salvació Pública. Georges Jacques Danton va ser una figura clau en el cas de Dumouriez.

Després de la insurrecció del 31 de maig al 2 de juny de 1793 va canviar d'opinió sobre l'ús de la força i va perdre el seu escó al comitè; Danton i Robespierre es van convertir en rivals. A principis d'octubre de 1793, va deixar la política però va ser instat a tornar a París per demanar, com a moderat, la fi del terror. Les contínues crítiques de Danton al Comitè de Seguretat Pública van provocar nous contraatacs. A finals de març de 1794, Danton va pronunciar un discurs anunciant la fi del Terror.^[1] Al cap d'una setmana, es va veure embolicat en un escàndol sobre el procediment de fallida de la Companyia Francesa de les Índies Orientals i va ser guillotinat pels defensors del terror revolucionari després de ser acusat de conspiració, acceptar suborns i clemència cap als enemics de la Revolució.

El paper de Danton en l'inici de la Revolució ha estat discutit, especialment durant la Tercera República francesa; molts historiadors el descriuen com "la força principal en l'enderrocament de la monarquia francesa i l'establiment de la Primera República Francesa ".^[2]